Vistas de página en total

miércoles, 15 de agosto de 2012

Isabel Marant

Tardor - Hivern
2012-2013

 Pantalons tub brodats amb flors en els laterals i amb botons als baixos, vestits amb faldilla de volantets, camises amb aires del farwest a conjunt amb bruses o caçadores setinades i un bon parell de sabates stilettos o botins tipus campera.


 

Aquesta és part de la col.lecció que presenta aquesta dissenyadora francesa per la tardor- hivern 2012-2013.
Amb aires countries i barrejant l'esport amb una línia de complements molt chic, la Marant té molt clar com combinar els estils per a les noies urbanes, acostumades a anar amunt i avall i no haver de renunciar a sentir-se sexies i atractives pel fet d'anar còmodes.
També recupera de l'hivern passat, els pantalons tub de pell vermells, ja que han tingut molt bona acceptació sobretot entre les celebs d'arreu!

Marant és una de les dissenyadores més copiades i de les que la resta de marques agafa com a inspiració. Un clar exemple està en les seves sabatilles esportives multicolor amb cunya interior, les quals podem veure ara amb una infinitat de colors i materials gràcies a totes les marques que les han inclòs en les seves col.leccións.
Aqui hi han uns exemples. A part de les Marant, hi ha les de Nike, Marc Jacobs, Asos, Chloé, etc...



martes, 12 de junio de 2012

Tendència "de culte"

  Hi ha una molt bona opció per a les que s'hagin d'enfundar en un vestit de nit, còctel o cerimònia i vulguin escapar-se d'una possible classicitat o d'una línia sòbria o de diferents paràmetres establerts...
Per a fugir de tot això, la dissenyadora Olimpya Le-Tan ha capgirat tot això. En aquest cas ha jugat amb la forma del clutch.
Fora de convencionalismes, ha volgut fugir de les típiques línies, teixits i/o materials i ha donat un toc molt culte al vestit de festa.



Aquests clutch- llibre, són ideals per a donar un toc desenfadat i molt divertit al, en molts casos, sobri estilisme nocturn.




Amb aquests falsos llibres, li dones un aire juvenil i desenfadat i segur que no podràs passar desaparcebuda per la originalitat del complement.
Una manera de combinar la teva part chic, amb la intel.lectual. Escull la portada que més t'interessi i dóna una volta divertida i diferent al look!


jueves, 31 de mayo de 2012

Eurovisió

 Aquesta entrada la limitaré a la representant espanyola ja que és la més pròxima. Si hagués de repassar els 20 restants, l'entrada seria interminable.
Vull fer referència a l'estilista de TV1 i al fet que s'empari en tots els tòpics d'imatge de festival que existeixen.
Comencem pel pentinat típic de festival de fi de curs de classe de ballet o patinatge o de qualsevol activitat artística/esportiva: El monyo.
No pel fet d'actuar en un festival, cal fer-se un monyo, no hi ha cap norma al respecte, almenys en un festival musical; si parlem de disciplines esportives, ja és un altre tema.


En aquest cas, a Pastora Soler no li quedava gaire bé el cabell tant estirat per les seves faccions. I no acostuma a fer-ho a menys que tinguis una estructura òssia adequada per a aquest pentinat. Sempre afavorèixen més els monyos cardats i desenfadats. Dónen més estil al look.


Ella té un cabell molt divertit, arrissadet i vermellós. Ja és un punt prou vistós per a donar joc al look i va ser una pena deslluïr-lo amb aquest tipus de recollit tan bàsic.



Aquests festivals demanen un look de gala, però també estan dins d'un moviment artístic com la música, així que permet donar joc amb el cabell. Crec que qualsevol altre semirecollit li hagués anat millor i haguessin ressaltat les seves faccions.
També té un color d'ulls molt bonic i el maquillatge no l'hi potenciava gens.
No van saber fer lluir els seus punts forts.
Respecte el vestit, tornem a la idea de maillot de gimnàs o patinatge. Si volen crear un joc d'escots drapejats amb l'esquena descoverta, millor hagués quedat així, no pas amb el tul color carn que cenyia al cos tot el vestit.


Donava la sensació que hagués de començar a fer tombarelles d'un moment a l'altre.
Fugiu d'aquest exemple a l'hora de triar un vestit.
Si voleu un bon escot, assegureu-vos que us quedi ben posat, és a dir, una bona construcció de la peça, tant en el patronatge com en la confecció. Si tot està ben encaixat, no et farà falta complementar-ho amb aquest ridícul tul que pretén passar desapercebut.
En definitiva, crec i dóna la impressió que l'estilista és una persona gran, octogenària criada en la postguerra i que vestia a la néta catecista per a la gala.
Caure en aquests bàsics d'escola és un gran error i no afavoreixen a partir de certa edat. Pot crear l'efecte contrari i posar-te més més anys a sobre.

jueves, 24 de mayo de 2012

Antònims

  Hi ha una delicada línia entre la originalitat o un vestit delicadament extremat, i la vulgaritat o l'ordinariesa.
Aquest és el cas del "vestit" que va portar la model Micaela Shaefer a la première de MiB III.





No cal buscar defiició per a aquesta aberrant idea, simplement és un conjunt de tires de plàstic, adaptades al coll i cintura.
L'antònim d'aquest invent seria la versió de Versace que vestèix Freida Pinto al festival deCannes d'aquest any.


Crec que aquests exemples són ideals per a representar el bon disseny de la pura vulgaritat.
Amb això vull que tingueu en compte que quan trieu un vestit de festa, cerimònia o de nit, no us excediu en línies, estampats o diferents tipus d'incrustacións que porti la peça en qüestió.
Quan més pures, simples o minimalistes siguin les línies, millor. D'aquesta manera també aconseguireu invertir en un clàssic i us durarà més temps sense que passi de moda, i sempre quedarà bé.
En el tema dels escots millor ensenyar una sola part del cos. Més, seria ordinari.
És a dir, si aneu amb un escot paraula d'honor, millor que no sigui minifaldilla. Millorarà amb un llarg total o fins el genoll, tipus còctail.
Si voleu ensenyar cames, decanteu-vos per escots halter o vaixell, sempre que també volgueu ensenyar espatlla.
La màxima del bon estil sempre és "menys és més". Pero Micaela s'ho va prendre al peu de la lletra!

martes, 22 de mayo de 2012

A Cannes també hi ha errors

 Com a cada festival on hi ha una catifa vermella, també hi ha errades.
Una de les incondicionals de la llista és Tilda Swinton, i en aquesta ocasió per partida doble.
En arribar, cap de les dues peces que portava no li afavorien gaire, ja que semblava una senyora de més edat. El color de la brusa no era el més apropiat, ja que apaga el look.


I amb el vestit de gala, repeteix l'error: El color.
Aquest color cava no li afavorèix gens, ja que es perd amb el seu tò de pell i cabells.
Crea un efecte òptic una mica extrany, ja que només percebs un bloc de color neutre i que tampoc ressalta.


Tot i que Freida Pinto porta els colors it de la temporada i li queden genial pel seu tò de pell, podríem dir que el drapejat de la faldilla a l'alçada de la cintura no afavoreix gaire, ja que li escurça el bust i fa perdre minimalisme a la faldilla de mussolina ja que té prou moviment ella sola.


El Vuitton de Kara Hayward, també representa el color de temporada, pero no és el que millor escau, aixi com el difícil llarg midi combinat amb volants i tail-him amb sobreposició d'organza... Too mutch!


Beth Ditto no s'amaga del seu sobrepes i la prova està en les desfilades que ha fet per a Gaultier. Pero aquest vestit amb el drapejat central, voluptua més el seu cos i el color tant claret setinat tampoc ajuda, no és el més adient al seu color de pell ni a les seves corbes.


I per a acabar aquest resum, destacarem el desenfadat look de Bill Murray.
Tot i que d'ell no esperaríem menys, tampoc l'hem d'agafar com a bon exemple. La combinació de diferents tipus de quadres entre diferents peces és massa dura. I tampoc m'atreviria a acceptar ninguna de les tres peces soles per a formar part d'un look.
Ell ha escollit un tipus de quadre poc afavoridor i de mal combinar.


martes, 24 de abril de 2012

Quina línia he d'escollir?

  A Espanya, el Ministeri de Sanitat va intentar classificar el cos femení en tres grups per a unificar les talles de les diferents marques de roba:
Campana: Cintura amb mida similar al pit i els malucs més amples.
Diàbolo: La cintura més estreta i una proporció entre pit i maluc.
Cilindre: El pit, cintura i malucs tenen mesures similars.
En tot això també s'ha de tenir en compte l'estatura.
Aquesta vegada us vull donar uns trucs perquè pogueu orietar-vos vosaltres mateixes de quines peces us queden millor segons el vostre cos i les vostres mesures. I ho acompanyaré amb alguns exemples de famoses, perquè pogueu veure l'efecte que us indico.

ESTATURA BAIXETA: Tipus Christina Ricci o Kylie Minogue.
Aquestes dues, sobretot Kylie, s'apunten sempre a les últimes tendències sense que ningú repari en la seva estatura. Ho dissimulen amb un bon tacó.
Els vostres aliats poden ser uns pantalons de tub "pitillo" amb uns stilettos en punxa. Faran un efecte de cama llarga.
Les faldilles curtes o de tub, també fan l'efecte de més alçada. I si s'uniformitzen els colors, és a dir, jugar amb la monocromia és un truc fantàstic per a allargar la silueta.
S'han d'evitar de totes totes, les botes massa altes, les faldilles per sota del genoll i els pantalons acampanats i encara més si sou de cuixa gruixuda.
Si voleu portar faldilla llarga o pantaló ample, SEMPRE amb una bona plataforma o un bon tacó.
Si és així, fareu un joc òptic i allargareu la figura, ja que no es veu on acaba la cama. Però al contrari, si aneu amb sabata plana, pot ser fatal! Creareu l'efecte contrari.






MOLT PIT: Com Kim Kardashian.
Sempre és millor que la brusa sigui d'un color llis i en tons foscos a ser possible. I amb un escot bec discret.
Els pantalons que senten millor són els baixets cordats al maluc, ja que els de cintura alta ofeguen visualment el bust.



POC PIT: Com Kate Hudson o Kate Moss.
Pots dissimular-ho amb peces estampades i amb volums. Queden molt bé els vestits i bruses amb drapejats i frunzits en el pit, els brodats i els lluentons, ja que donaran un efecte volum molt interessant.

 


MALUCS AMPLES: Tipus Jennifer Lopez o la Kardashian.
Si ets atrevida, pots optar per les faldilles rectes que caiguin dels malucs cap avall, sense entallar-se del tot, així no marcarà excessivament les cuixes. Les mitges tupides i fosques estilitzen molt les cames.
Recomanaria anar sempre amb tacons, ja que estilitzen la silueta.
Els pantalons sempre sense estampats, donarien un efecte voluptuós, i de colors neutres i foscos. Tot i que els jeans desgastats o destenyits per la part central de la cuixa estilitzen molt la cama.
Intentar que el pantaló no sigui ample, sempre que caigui recte cap a baix i que no s'ajusti exessivament al turmell.
Les bruses a combinar, millor de teixits vaporosos o que no siguin exessivament ajustades i queden genial arran dels malucs.




AMB QUILETS DE MÉS: Tipus Adelle.
Els colors foscos seran els teus millors aliats.
Oblida't dels pantalons de tub. Sempre de camal recte.
Els pots combinar amb bruses de teixits suaus i amb un cardigan llarguet fins al maluc.
Evita estampats, lluentons i llargs per sota del genoll.



MOLT ALTES I AMB POCA CORBA: Tipus Elle McPherson i Cameron Diaz.
Pots prescindir dels tacons i lluir unes boniques ballarines o manoletines.
Les samarretes o jerseis "oversize" queden genial. Si pel contrari vols portar una brusa més ajustada i recta, posa-hi un cinturó, així evitaràs l'efecte cilindre i donaràs volums.
No juguis amb les ratlles verticals.
Pots encertar amb pantaló tub i de colors clars. I si estàs molt prima, aprofita les faldilles prisades que entren aquesta temporada, ja que et donaran molt moviment i sensació de silueta esbelta, igual que les faldilles frunzides a la cintura.







miércoles, 11 de abril de 2012

Quin és el meu estil? Com el puc trobar?

 No us ha passat mai que al mirar fotografies antigues, no podem evitar trobar tots els defectes del món, però a mesura que passa el temps ens anem veient més afavorides?
És perque amb l'edat anem descobrint el nostre propi estil. Ens anem trobant més segures i estables amb l'edat i també perdem més pors.
Aquesta seguretat ens fa més idependents, sabem el que volem i decidim com volem vestir i això es transmet amb el nostre estil i personalitat. Com deia Coco Chanel: "Les modes passen, però l'estil perdura".
Concepte molt lligat al bon gust i al glamour.
Aconseguir unir aquests conceptes és la satisfacció d'haver encertat amb la teva imatge. És fonamental, ja que serà el primer que veuran els altres. Com vestim, és un reflèxe del que volem transmetre als demés, per això també influeixen els colors i les línies segons les ocasions o l'estat d'ànim.
Tot el que et possis ha de formar part del teu interior, de la teva personalitat. En cap moment t'has de sentir disfressada, això es nota a fora, així com amagar o dissimular algun "defecte". La vista es dirigirà directament allà i no hauràs acoseguit res.
S'han de trobar les línies, formes i colors que millor escaiguin al teu cos i/o estatura. Ressalta els punts forts i milloraràs els que no t'agradin.
S'ha d'anar molt amb compte amb el tallatge de la roba. És en el primer que ens fixem, però no li hem de fer cas, només com a referència. El més important és que la peça ens quedi com un guà.
No hi ha res pitjor que portar quelcom d'una talla que no sigui la teva, ja sigui més gran o més petita.
S'ha de tenir en compte que no hi ha un estàndar en les talles. Segons el país, és més gran o menor respecte al d'Espanya. Per exemple, a Itàlia el tallatge és més just i a Alemanya més gran.
I a les botigues com H&M, Zara o Mango, marquen menys talla a les peces per a captar clients. Pura tàctica psicològica, ja que pensaràs que estas més prima.
Molt important, és vestir amb llògica.
Pot ser que als 20 et puguis permetre lluir peces que als 40 no creguis possible, però això dependrà dels canvis que pateixi el cos i sempre treure profit dels punts forts. Un exemple seria lluir una mini faldilla als 20 i incorporar-hi unes mitges tupides als 40 si volem dissimular pell de taronja, però lluint cames esbeltes.
No ens hem de fixar amb les actrius si això fa que ens baixi l'autoestima; també son humanes i tenen els seus "defectes" o pateixen el pas del temps. També s'ha de dir que tenen un gran aliat: el Photoshop! O en molts altres casos, un cirurgià plàstic. Pero aquests retocs tampoc son eterns i en moltes ocasions no els fan un favor....



No cal marcar un estil per cada edat, però sí trobar el punt just.


Trobar el nostre estil en cada moment amb bon gust i bon criteri, i lluirèm glamuroses en cada moment del dia i de la nostra vida. Aqui, Helen Mirren és un molt bon exemple!


jueves, 22 de marzo de 2012

Campanya poc afortunada

 Jo també em vull fer ressò de l'espantosa nova campanya de Loewe.


Aquesta casa es caracteritza pel seu classicisme, el treball més tradicional i la seva alta marroquineria i sempre representat per la classe social més alta.
Creada a Madrid el 1846 per un artesà alemany, Enrique Loewe Roessberg.
Vint anys després que la marca s'instal.la al centre de la capital, arriva a la màxima notorietat i és al 1905 que el rei Alfons XII entrega a l'empresa familiar el títol de Proveïdor de la Casa Reial. Cinc anys després s'inaugura una primera botiga a Barcelona i ja no pararia d'expandir-se.
I no va ser fins la dècada dels 70 i a l'entrar en la moda prêt-à-porter que el dissenyador del moment Vicente Vela creï el mític anagrama que perdura avui dia.
Aquesta casa, està a l'alçada de Prada, també empresa familiar fundada el 1913 o de Louis Vuitton, del 1821, a Milà i Paris respectivament.
Totes les grans empreses, s'han d'adaptar als nous temps, però sense perdre el seu estil ni el "savoir faire" que sempre les ha caracteritzat. Un bon exemple són Burberry, fundada l'any 1856 a Anglaterra o Bulgari, joiers des del 1877.
Aquestes cases també de tradició familiar i d'alt estanding, han sabut conservar el seu classicisme més pur, agafant la part més jove i frèsca de la socialité del moment, les actrius i it girls Emma Watson i Kirsten Dunst.




Es pot veure com la casa britànica sap treure partit de la clàssica parka o gabardines amb els quadres que la caracteritzen, per a l'estil més jove i amb aires desenfadats.
L'outfit preppy més british!




I en aquest cas, la casa de joies sap jugar amb la delicadesa i la força de la imatge i tot i que Kirsten surt mig despullada, no treu que sigui una imatge fina i delicada.
La marca seguèix tenint el prestigi i el respecte del públic.
Cosa que no ha aconseguit Loewe amb aquesta última campanya. Ha pretès agafar la part més "cañí" de les pretencioses it girls madrilenyes carents completament d'estil i classe. Quant la majoria d'aquests personatges no han aconseguit res per mèrits propis, ja que simplement són fills i nevots de.
Per això la casa madrilenya no ha sabut trobar el seu lloc amb l'intent de voler donar un aire jove i desenfadat a la seva imatge, perque els nois/es que l'han de representar no tenen gens de credibilitat volent donar frescor a la part més clàssica de la casa. Ells/es no tenen estil i això es nota.
Molt ha d'aprendre el publicista en qüestió de les campanyes de Tommy Hilfigher!