OSCARS 2013

  L'edició d'enguany, ha deixat molt a dessitjar. Crec que ha estat la menys arriscada quant a l'elecció de vestuari. Les que no deceben mai, en aquesta edició ho han fet, però per sobrietat i poca gràcia. Tot i que no anaven gens malament, no lluïen.
És el cas de la galardonada Jennifer Lawrence, vestida de Dior igual que Charlize Theron.

Els vestits escollits no serien la millor opció per a una gala dels Oscars. Podrien servir per a qualsevol altra gala amb menys pes que aquesta.
Com és el cas del vestit escollit per Anne Hathaway.

Aquest Prada minimalista triat a última hora, ja que havia d'anar en un principi de Valentino, queda empobrit per a uns Oscars. És un model "pitet" molt bàsic, a part que el color tampoc afavoreix gens a una pell tan blanca com la de l'actriu.
l'Alexander McQueen que va escollir Amanda Seyfried, no és el que millor li escau; conjuntament amb el pentinat, aquesta noia s'ha posat 20 anys més a sobre.

La confecció de l'esquena és poc encertada, ja que queda a l'alçada de l'omòplat i obliga a aquest a recolzar-se sobre el vestit creant un plec molt antiestètic, digne d'una dona octogenària.
Amb molt poca gràcia llueix Kirsten Stewart aquest Reem Acra.

Vull tornar a fer incidència en la importància dels complements o en aquest cas, del pentinat. Son petits detalls que poden fer lluir al màxim el vestit més senzill, o pel contrari i com és en aquest cas, destrossar per complet un look. Aquests cabells outofbed que llueix Kirsten, sumat a la poca gràcia posant a la que ens té acostumats, fan deslluir el vestit en la seva totalitat. I un punt més a comentar és el mal entallatge del bust del vestit. Ha de quedar perfectament encaixat i aquest no era el cas.
Menys encertada és la peça que lluèix Brandi Grandville. Al contrari que a Kirsten que li feia bossa el bust del vestit, a Brandi li faltaria una mica més de teixit.

En una gala on prima el protocol i el glamour absolut, aquest vestit no és gens delicat ni sofisticat, ja que també dóna la sensació de que no ha d'anar gaire còmoda. Amb cap vestit no s'hauria d'estar pendent ni preocupada pels moviments que has de fer.
Un parell de vestits en negre dignes a comentar, serien els de Kelly Osbourne i la presentadora Tabatha Coffey.

El Tony Ward de la benjamina Osbourne, també és un exemple de com posar-te més edat a sobre. Un model massa clàssic per a una noia tant jove. Tampoc s'avindría amb la línia rockera que sempre llueix Kelly.
I en el cas de Tabatha, comentaria els guants de pell. No acaben de lligar amb el vestit. Aquest Marck Zunino, tampoc no acaba de convèncer i molt possiblement sigui degut als guants que el desllueixen ja que desvien tota l'atenció.
Aquest dos exemples em fan recordar Ursula, la dolenta del conte de La Sirenita. Mala elecció.
Una incondicional en aquestes llistes és Helena Bonham -Carter. Tot i que amb aquest Vivienne Westwood ha sorprès molt gratament, però el pentinat tampoc ajuda.

Mou als peus

  Pels que sou aficionats al futbol, no penseu pas que parlarem d'esports ara... Parlarem de botes!
És la nova marca que esta desbancant a les famoses Uggs. I sobretot després de que algunes it-girls en malparléssin. Ara triomfen les MOU!

Aquesta casa de Nova Zelanda causa furor entre les celèbrities d'arreu. Les podem veure lluir a Gwyneth Paltrow, Sarah Jessica Parker i les seves bessones, Gwen Stefani, Marion Cotillard, Megan Fox, entre d'altres...

I també han creat una extènsa línia de models i colors. Fins i tot una línia per a bebès.

Així com les seves antecessores, fan col.laboracións amb difererent dissenyadors com Jimmy Choo

Les Mou també les podem trobar amb una llarga llista de diferents models. Amb sivelles, retatxades, amb pèl de caball, metalitzades...

Ja ho sabeu: ara que vindra el fred de debò (això sembla), podrem anar amb els peus ben calentons!

Errors als Goya 2013

  Com a l'anterior edició, comentarem les errades de vestuari que hi va haver a la catifa vermella d'aquests premis espanyols. Si més no, algun d'ells. Potser els més exagerats.

I començarem per la guanyadora, Maribel Verdú.

És una llàstima portar un Dior a mitges, amb tan poca gràcia i tant poc encert. Em refereixo en gran part als complements o a la manca d'ells.

Per a ressaltar aquest vestit inspirat en el New Look clàssic del dissenyador, li faltaria un cinturó. Així el tall entre teixits quedaria molt més suavitzat, lluiria molt més i estilitzaria la silueta.

Així, sense cinturó, perd tota l'essència del disseny de la casa, en referència a com el presentava el mestre.

Per altra banda, la gran joieria que ha escollit l'actriu és massa ostentosa, massa barroca per lligar amb els aires dels 50. Aquest vestit representa la llibertat o alliberació femenina, la joventut, la innocència i refinat estil de la època. Tot el contrari del que inspiren les joies escollides: barroques, pesades, clàssiques i senyorones.

El mínim vestit de l'Adriana Ugarte es més de còctel que de gala. Massa curt i massa clar. La cartera-moneder es perd entre el color del glitter del vestit i les sabates no serien les més encertades. Tant per la forma com pel color or vell que no lliga amb els platejats.

Aida Folch porta un Armani massa sobri per la seva edat. El podria haver rejovenit amb un cinturonet que tallés el color i la minimització de la línia.

El pentinat era molt correcte, així com el collaret de Carrera y Carrera.

El cas de l'actor novell Alex Monner, és digne d'estudi. Jeggins+ cabell+ bragueta- cinturó...

Crec que ja queda prou clar.

Angela Molina recorda a la dolenta del conte. Aquest sobri i poc agraciat Caprile no li fa justícia. I que estigui tot confeccionat en vellut tampoc és garantia d'èxit.

Com a petit toc de gràcia jo recomanaria a l'actriu, tenyir-se les poques canes que li emergeixen del front.

Assumpta Serna sempre fidel al seu estil alternatiu i una mica grunge.

El color no li afavoreix gens, ni tampoc les mànigues de gasa que li cauen per sobre els braços.

Els complemets no lluèixen el vestuari, ja que es confonen amb el vestit.

A primer cop d'ull queda clar que el Davidelfin que vesteix Candela Peña no li escau gens bé. Li manca línia i escurça l'alçada de l'actriu.

Una túnica poc agraciada. L'únic encert és el pentinat. Molt a la moda. Tot cap a un cantó i amb grans onades.

Fele Fernández i acompanyant, recorden el matrimoni Burton- Bonham Carter.

Una parella alternativa i deslluïda els miris per on els miris. Els teixits que llueixen estan massa arrugats com per a demostrar una bona confecció.

A Gracia Querejeta li fallen les sabates. Les Mary Jane de sivella ampla no són les que permetria el protocol per a la gala.

L'acompanyant de José Sacristán recorda un pitntor de fa un parell de segles. La jaqueta-bata llarga més enllà dels genolls no s'hauria de combinar amb pantaló ample. No hi ha línia ni silueta.

Aqui vull remarcar la postura de Jordi Rebellón. Vesteix un Caramelo i és senyal de molt bon patronatge (ja que conec el sistema que utilitzen) i tot i així, com pot ser que l'americana tingui aquestes arrugues tan poc apropiades? Simplement per la postura arquejada de l'esquena de l'actor.

Ja sigui per salut com per aparença, sempre s'ha de lluir l'esquena recta, si no semblaríem una titella, com podem veure en aquesta foto.

A Julián Villagrán li fallen els pantalons de punt a l'alçada dels turmells. Dóna la sensació que s'ha vestit a mitges mentre anava amb el pijama, ja que el protocol no contempla aquesta barreja de teixits, i veiem el perquè!

Al veure a Roko, tinc la impressió que el vestit li vagi relliscant avall. El model de Verino que porta és ideal, però li sobrarien un parell de centímetres del baix.

Per segons quin teixit la llargada és molt important, ja que si és massa rígid, fa unes arrugues que trenquen l'estructura de la línia.

Dames amb estil

  No sé si ens anéssim preparant per anar a quadrets l'estiu que ve.
En tot cas, es agradi més o menys, és la proposta que presenta Louis Vuitton per a l'estiu.

Inspirat en l'estampat bàsic de les bosses, Marc Jacobs, cap creatiu de la casa, ho ha plasmat al vestuari i ja és una peça clau a l'armari de les celebrities i les it girls!

No crec que triguem gaire a veure-ho a les botigues low-cost de moda prompta.
Una línia inspirada en els anys 60 i amb els complements a joc.
Us atrevireu a vestir com les "dames"?

Premis musicals cañís!

  La passada edició dels premis "40 Principales" va donar molt a parlar. Hi va haver un seguit d'estilismes "made in Spain" dignes a comentar.
Començem per la parella formada per Alex Garcia i Verónica Echegui.

He de reconèixer que veure aquesta foto em crea un conflicte personal. Per una banda, m'agrada la lluita que porten Gaultier i Francis Montesinos per a introduir les faldilles als homes, pero per altra banda, no m'agrada com queden posades. Com a mínim les llargues...
Tot i que ell, en general, va molt correcte.
El vestit jaqueta d'ella no el trobo gens afavoridor. Els pantalons capri millorarien més entallats de camal, i els ribets blancs em recorden el típic pijama masculí.

Aquí, Eva Isanta falla amb els complements. El mono setinat, pot passar. El que no hauria d'haber fet, és posar-hi una caçadora de pell marró i un cinturó també marró amb denes i pedres tribals. Això converteix el conjunt en un vestuari diürn.
No el llueix gens!

Macaco i Kira Miró.

A ell, directament l'obviarem. Per que si l'analitzéssim, deduiriem que aquest personatge no té respecte per res ni per ningú. Botes, boina, texans, camiseta... No és capaç ni d'assumir uns mínims de protocol! I el cas, és que en aquests tipus d'actes musicals, les normes no són gaire estrictes, per no dir gens, però... Un mínim de decòrum i/o educació als organitzadors! Ja que ha decidit anar-hi i formar part d'aquest espectacle.
Pel que fa a ella, si li separem les peces, estan encertades, però juntes no acaben de quadrar. La bossa moneder és massa esport i l'estil de les sabates, no lliguen amb la línia del vestit.
Ella sempre ens té acostumats a uns bons estilismes, amb aires roquers. Serà la mala influència del seu acompanyant?

Malú... No puc parar d'associar el "vestit" amb el que portava Lady Gaga fet de filets de carn. Concretament, en una gala de premis musicals, també.

Aquesta noia no esta especialment estilitzada per portar aquest model. Ensenyar la cuixa no és la millor opció!
Les sabates, així com les de Kira Miró -ja que són gairebé les mateixes- no son les que millor escauen, ja que les "esclaves" daurades són més complicades de combinar del que sembla.

Maria Leon.

El vestit d'Stella McCartney és genial, ja que crea un efecte òptic molt afavoridor, encara que el color que ha escollit no és el millor de la líia de la dissenyadora, ni li queda perfectament entallat per crear l'efecte desitjat.
Les sabates, genials de Jimmy Choo, però no les més adients per a aquest vestit. Per més marques que portis, no és senyal de bon estil. S'ha de saber què es porta i el que vol expressar cada peça.

Roko.

No crec que aquesta noia sigui gaire alta, i si ho és, no ho sembla per culpa del vestit. Aquesta superposició de teixits encongeixen el cos i no l'estilitzen gens.
Tot  i que serà un must al pròxim hivern la combinació d'una gasa per sobre o per sota la minifaldilla.

Aqui us poso com a exemple el model que portava Rachel Weiz als Globus d'Or.

A la parella composta per Soraya i Miguel Herrera, no li trobo el fil conductor dels seus estilismes. La barreja entre allò grec i allò "nerd" no m'acaba de lligar...
Al vestit-túnica d'ella li falta gràcia. Crec que té un cos prou estilitzat com per cobrir-lo amb tant poca gràcia. Li manca forma i no és gens sexi. El pentinat tampoc és el que millor li escau al look.
A ell li trobo a faltar un llacet al coll. Si ha d'abotonar-se fins a dalt, falta un complement, en cas contrari no caldria tancar tant el coll. El que està aconseguint és una imatge de nen "repipi" i gens atractiu.