Eurovisió

 Aquesta entrada la limitaré a la representant espanyola ja que és la més pròxima. Si hagués de repassar els 20 restants, l'entrada seria interminable.
Vull fer referència a l'estilista de TV1 i al fet que s'empari en tots els tòpics d'imatge de festival que existeixen.
Comencem pel pentinat típic de festival de fi de curs de classe de ballet o patinatge o de qualsevol activitat artística/esportiva: El monyo.
No pel fet d'actuar en un festival, cal fer-se un monyo, no hi ha cap norma al respecte, almenys en un festival musical; si parlem de disciplines esportives, ja és un altre tema.

En aquest cas, a Pastora Soler no li quedava gaire bé el cabell tant estirat per les seves faccions. I no acostuma a fer-ho a menys que tinguis una estructura òssia adequada per a aquest pentinat. Sempre afavorèixen més els monyos cardats i desenfadats. Dónen més estil al look.

Ella té un cabell molt divertit, arrissadet i vermellós. Ja és un punt prou vistós per a donar joc al look i va ser una pena deslluïr-lo amb aquest tipus de recollit tan bàsic.

Aquests festivals demanen un look de gala, però també estan dins d'un moviment artístic com la música, així que permet donar joc amb el cabell. Crec que qualsevol altre semirecollit li hagués anat millor i haguessin ressaltat les seves faccions.
També té un color d'ulls molt bonic i el maquillatge no l'hi potenciava gens.
No van saber fer lluir els seus punts forts.
Respecte el vestit, tornem a la idea de maillot de gimnàs o patinatge. Si volen crear un joc d'escots drapejats amb l'esquena descoverta, millor hagués quedat així, no pas amb el tul color carn que cenyia al cos tot el vestit.

Donava la sensació que hagués de començar a fer tombarelles d'un moment a l'altre.
Fugiu d'aquest exemple a l'hora de triar un vestit.
Si voleu un bon escot, assegureu-vos que us quedi ben posat, és a dir, una bona construcció de la peça, tant en el patronatge com en la confecció. Si tot està ben encaixat, no et farà falta complementar-ho amb aquest ridícul tul que pretén passar desapercebut.
En definitiva, crec i dóna la impressió que l'estilista és una persona gran, octogenària criada en la postguerra i que vestia a la néta catecista per a la gala.
Caure en aquests bàsics d'escola és un gran error i no afavoreixen a partir de certa edat. Pot crear l'efecte contrari i posar-te més més anys a sobre.