I començarem per la guanyadora, Maribel Verdú.
És una llàstima portar un Dior a mitges, amb tan poca gràcia i tant poc encert. Em refereixo en gran part als complements o a la manca d'ells.
Per a ressaltar aquest vestit inspirat en el New Look clàssic del dissenyador, li faltaria un cinturó. Així el tall entre teixits quedaria molt més suavitzat, lluiria molt més i estilitzaria la silueta.
Així, sense cinturó, perd tota l'essència del disseny de la casa, en referència a com el presentava el mestre.
Per altra banda, la gran joieria que ha escollit l'actriu és massa ostentosa, massa barroca per lligar amb els aires dels 50. Aquest vestit representa la llibertat o alliberació femenina, la joventut, la innocència i refinat estil de la època. Tot el contrari del que inspiren les joies escollides: barroques, pesades, clàssiques i senyorones.
El mínim vestit de l'Adriana Ugarte es més de còctel que de gala. Massa curt i massa clar. La cartera-moneder es perd entre el color del glitter del vestit i les sabates no serien les més encertades. Tant per la forma com pel color or vell que no lliga amb els platejats.
Aida Folch porta un Armani massa sobri per la seva edat. El podria haver rejovenit amb un cinturonet que tallés el color i la minimització de la línia.
El pentinat era molt correcte, així com el collaret de Carrera y Carrera.
El cas de l'actor novell Alex Monner, és digne d'estudi. Jeggins+ cabell+ bragueta- cinturó...
Crec que ja queda prou clar.
Angela Molina recorda a la dolenta del conte. Aquest sobri i poc agraciat Caprile no li fa justícia. I que estigui tot confeccionat en vellut tampoc és garantia d'èxit.
Com a petit toc de gràcia jo recomanaria a l'actriu, tenyir-se les poques canes que li emergeixen del front.
Assumpta Serna sempre fidel al seu estil alternatiu i una mica grunge.
El color no li afavoreix gens, ni tampoc les mànigues de gasa que li cauen per sobre els braços.
Els complemets no lluèixen el vestuari, ja que es confonen amb el vestit.
A primer cop d'ull queda clar que el Davidelfin que vesteix Candela Peña no li escau gens bé. Li manca línia i escurça l'alçada de l'actriu.
Una túnica poc agraciada. L'únic encert és el pentinat. Molt a la moda. Tot cap a un cantó i amb grans onades.
Fele Fernández i acompanyant, recorden el matrimoni Burton- Bonham Carter.
Una parella alternativa i deslluïda els miris per on els miris. Els teixits que llueixen estan massa arrugats com per a demostrar una bona confecció.
A Gracia Querejeta li fallen les sabates. Les Mary Jane de sivella ampla no són les que permetria el protocol per a la gala.
L'acompanyant de José Sacristán recorda un pitntor de fa un parell de segles. La jaqueta-bata llarga més enllà dels genolls no s'hauria de combinar amb pantaló ample. No hi ha línia ni silueta.
Aqui vull remarcar la postura de Jordi Rebellón. Vesteix un Caramelo i és senyal de molt bon patronatge (ja que conec el sistema que utilitzen) i tot i així, com pot ser que l'americana tingui aquestes arrugues tan poc apropiades? Simplement per la postura arquejada de l'esquena de l'actor.
Ja sigui per salut com per aparença, sempre s'ha de lluir l'esquena recta, si no semblaríem una titella, com podem veure en aquesta foto.
A Julián Villagrán li fallen els pantalons de punt a l'alçada dels turmells. Dóna la sensació que s'ha vestit a mitges mentre anava amb el pijama, ja que el protocol no contempla aquesta barreja de teixits, i veiem el perquè!
Al veure a Roko, tinc la impressió que el vestit li vagi relliscant avall. El model de Verino que porta és ideal, però li sobrarien un parell de centímetres del baix.
Per segons quin teixit la llargada és molt important, ja que si és massa rígid, fa unes arrugues que trenquen l'estructura de la línia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario